El diccionari descriu la por com "una emoció caracteritzada per un sentiment intens, habitualment desagradable, provocat per la percepció d'un perill". Killian Jornet, a més, afegeix que és necessaria i ens avisa quan no estem preparats per a fer alguna cosa.
És important remarcar la paraula percepció de la primera definicó, ja que senyala que aquest sentiment és profundament relatiu. Per un costat, no depén de la realitat més objectiva sinó de la sensació de cada persona. Per un altre, pot passar de ser essencial per a la supervivència de la nostra espècie a convertir-se en un greu problema que dificulte de manera considerada el desenvolupament de la nostra vida.
Quan aconseguim sobrepassar-la, quan el perill que ens la provoca desapareix, la por es pot tornar dolça, satisfactòria, un motiu d'orgull. Amb distància, haver afrontat les dificultats que aquesta portaba implícites és un gran plaer. Però desgraciadament, quan la por s'instala en l'esperit de les persones i s'allarga en el temps, provoca una angoixa que ens paralitza i, en aquest sentit, pot ser perillosa.
Per tant, no harmonitze amb la idea de que la por puga significar falta de preparació, com senyala l'atleta, sinó amb aquells punts de vista que la relacionen amb la percepció de les consequències que pot ocasionar i amb les decisions personals. I això, tan variable per a cada un, no depén tant del passat com de l'elecció del futur. La por no ens pregunta si estem preparats. Ens espenta intentant que no fem força en sentit contrari.
Despullar la incertesa sí, és el suc de la vida.
Laura L.
És important remarcar la paraula percepció de la primera definicó, ja que senyala que aquest sentiment és profundament relatiu. Per un costat, no depén de la realitat més objectiva sinó de la sensació de cada persona. Per un altre, pot passar de ser essencial per a la supervivència de la nostra espècie a convertir-se en un greu problema que dificulte de manera considerada el desenvolupament de la nostra vida.
Quan aconseguim sobrepassar-la, quan el perill que ens la provoca desapareix, la por es pot tornar dolça, satisfactòria, un motiu d'orgull. Amb distància, haver afrontat les dificultats que aquesta portaba implícites és un gran plaer. Però desgraciadament, quan la por s'instala en l'esperit de les persones i s'allarga en el temps, provoca una angoixa que ens paralitza i, en aquest sentit, pot ser perillosa.
Per tant, no harmonitze amb la idea de que la por puga significar falta de preparació, com senyala l'atleta, sinó amb aquells punts de vista que la relacionen amb la percepció de les consequències que pot ocasionar i amb les decisions personals. I això, tan variable per a cada un, no depén tant del passat com de l'elecció del futur. La por no ens pregunta si estem preparats. Ens espenta intentant que no fem força en sentit contrari.
Despullar la incertesa sí, és el suc de la vida.
Laura L.
Hola Laura L.,
ResponEliminaBenvinguda al blog.
Molt bona reflexió.
Consulta le diferència entre senyalar/asenyalar:
http://www.salt.gva.es/ca/gramatic?viewUrl165514694=/auto/ajuda-salt/puntuacio/senyalarassenyalar.html