La por, necessària?

Després de llegir la frase de Kilian Jornet, em pregunte per què la por és necessaria?. Em ve al cap una de les classes de Psicobiologia més interessants que he tingut a la Universitat,en moments de por el nostre cos activa el Sistema Simpàtic que ens prepara per sobreviure davant situacions adverses, les nostres pupil·les es dilaten, estimula les hormones Adrenalina i Noradrenalina, dilata els bronquis i augmenta la força i freqüència dels batecs del cor que preparen els músculs per a l'acció. Per altra banda la por fa que evitem situacions potencialment perilloses com agafar un cotxe en un dia d'alerta roja o escalar una muntanya sense estar preparats... No obstant això existeix,també, en els humans una por irracional, estariem parlant de les Fòbies,per què algunes persones tenen por a volar? tots sabem que l'avió és un dels mitjans de Transport més segur, tenim més probabilitat de morir en un accident de cotxe que en un d'avió. Tanmateix algunes persones amb Trastorns Mentals no tenen sentiment de por i per tant realitzen accions perilloses, fins i tot posant en risc la seua vida. Un bon exemple d'açó són les persones que pateixen la fase Maniaca en un Trastorn Bipolar de la personalitat, així com també els "buscadors sensorials" a qui els agrada les experiències sensorials intenses com llançar-se en paracaigudes,l'espeleologia,muntanyisme, parapent o fer submarinisme... Respecte a la frase "la incertesa és el suc de la vida" per a alguns filòsofs de l'antiga Grècia el no saber que ens passarà diferencia els humans del Déus, però al mateix temps fa que gaudim més de la vida, per la qual cosa els Déus ens envegen. La famosa frase "Carpe Diem", és a dir, aprofita el moment perquè no saps demà que et pot passar és ampliament utilitzada en la literatura de tots els temps. Comptat i debatut aquesta frase d'en Kilian ens fa reflexionar sobre un dels sentiments més complexos i controvertits de l'esser humà.